El ágora compatida. Un apunt sobre un llibre que val la pena llegir

Investigar és una tasca especial. Molt més encara quan es fa en equip. Veure com es va adquirint coneixements i responent les preguntes que et feies i les que et vas fent mentre es va avançant en el tema és una aventura apassionant. Escriure'ls i veure que, de mica en mica, es va configurant un relat científic és una aventura que s'ha de viure.  Publicar-lo és el premi final a setmanes i mesos d'esforç. A mitjans de gener, el Fidel, la Dolors i jo vam tenir la satisfacció de veure publicat el resultat d'una d'aquestes recerques d'equip.  Companys de la Universitat de Lleida, sociòlegs tots tres, ens interessa l'anàlisi dels processos de construcció de les societats, en especial de la nostra.  I en aquests moments, un dels més interessants és la nova conformació poblacional dels nostres pobles i ciutats que comporta un nou tipus de relacions, de reorganitzacions, de replantejaments i de reajustaments socials. En el procés d'integració i en la configuració d'aquest nou i diferent escenari compartit que és i ha de continuar sent democràtic,  el paper que hi juguen les associacions: totes, les clàssiques i assentades i les noves dels nous ciutadans, és un element a tenir en compte, i per tant a analitzar i estudiar.  

Les reflexions sobre aquestes qüestions i les que se'n deriven ha acabat produint el llibre El ágora compartida. Democracia y asociacionismo de immigrantes. 

Publicat per Pagès editors en la seua  editorial Milenio, que dirigeix el catèdràtic historiador i pedagoc Joaquim Prats, és prologat per Salvador Giner, catedràtic de Sociologia i president de l'Institut d'Estudis Catalans.  Ha estat un viatge complex però ha valgut la pena.  La força de les propostes dels informants ens va impactar: "Hay gente que entiende que este no es igual que el otro y eso para nosotros...con un poco de paciencia y luchando, pues cambiará. Adelante, que no queremos volver atrás".

 Com a tastet us copio el fragment del pròleg que es pot llegir a la contraportada:

" El estudio indaga, fundamentalment, en el aumento espectacular de la heterogeneidad social generada por la inmigración en Lleida, como caso ilustrativo que conocen muy de cerca, y su relación con una  de las instituciones esenciales de la democracia pluralista: la capacidad de asociación libre en el seno de la sociedad civil. A base de acercarse y explorar el tejido mismo de la colectividad inmigrante, los investigadores sopesan su lugar dentro del universo de poder, privilegio y cultura que les acoge. El modo en que adoptan -sin duda con su raíz étnica, lingüística y credencial- las reglas de juego de la sociedad pluralista y liberal que es la nuestra. Y también, en el caso catalán, en su especificidad de nación dotada de su propia lengua y diferencia en España. No obstante, si bien el estudio es local, tanto la perspectiva teórica, que bebe de las fuentes generales de la sociología, como desde la empírica, que tiene en cuenta situaciones similares o contrastables en muchos otros países europeos. El ágora compartida -espléndido título- no responde a localismo alguno. Su relevancia es general en todos los sentidos. "  

Espero que us interessi i us agradi. 

Linguamon-Casa de les Llengües. Una interessant iniciativa acabada per força

La primera entrada d’aquest nou blog vull dedicar-la  a Linguamón-Casa de les Llengües. Una tasca innovadora i de valor afegit en l’àmbit de la Política Lingüística, liquidada del tot aquest mes de gener de 2012. Linguamón era sobretot un centre de difusió i sensibilització del valor del multilingüisme, de la necessitat de preservar i de saber gestionar les llengües. Tenia, entre altres, encomanada la feina de fer viure la diversitat lingüística de manera positiva a la societat, com una riquesa, sense obviar-ne la problemàtica, oferint propostes i actuacions per gestionar-la.  Les iniciatives que va encetar s’han quedat així: encetades. Ho deia en el meu Facebook en el moment que vaig rebre el darrer butlletí electrònic on anunciaven ja el tancament inminent aquella mateixa setmana: no anem sobrats de bones iniciatives. Afegeixo ara, en les nostres societats complexes on el populisme fa forat cada dia més i el que compta és allò fàcil i no la reflexió, en un món en què  els grups  tendeixen més a tancar-se que no acceptar la diversitat i la diferència, en societats que  s’estan reconfigurant i reconstruint entre i amb gent diversa i distinta,  iniciatives  i idees adreçades a la sensibilització,  la posada en valor, i l’anàlisi de la gestió d’allò que és multi (-lingüisme, -cultura, etc. etc.) haurien de ser mimades. Haurien de ser eficients i sostenibles, òbviament, però no liquidades. Liquidar-les significa escapsar  idees i bones propostes. I no anem tan sobrats d’idees i de bones propostes.

Vull aprofitar aquesta entrada per recordar no tant què era i què ha fet Linguamón sinó que, com que ja parlem d’una iniciativa que, malauradament, ha passat a la història, voldria anarme’n encara una mica més enllà i recordar, aprofitant aquesta efemèride, els seus antecedents que són prou interessants i potser oblidats.

La idea de configurar un centre d’atenció al multilingüisme va sorgir  cal recordar-ho, al 2005, de l’estela del Fòrum Universal  de les Cultures, organitzat a Barcelona el 2004. El Fòrum pretenia -i va ser- un espai per potenciar el diàleg cultural. Després de Barcelona, el Fòrum s'ha anat desplaçant a altres països i les seues activitats es poden seguir  per mitjà de la Fundació Fòrum Universal de les Cultureshttp://www.fundacioforum.org/esp/home.asp. Vaig assistir a algunes activitats del Fòrum, vist en perspectiva va fer aportacions rellevants. Els materials dels temes de debats i dels interessants diàlegs que s'hi van desenvolupar encara es poden consultar http://www.barcelona2004.org/www.barcelona2004.org/esp/portada.htm 


Entre les moltes activitats que va organitzar, hi havia una impactant  i important exposició de gran dimensió, tant en volum, com d’objectius, anomenada  VEUS. Sobre els objectius d’aquella exposició Vicenç Villatoro   escrivia un article elogiant els fonaments de les idees que la conformaven: “A través de l’exposició “Veus” es pretén celebrar el fet de la diversitat cultural i

lingüística i reconèixer les possibilitats que ofereixen les tecnologies en el camí

d’ampliar la visió del món que tenen els individus i les societats, però també

apuntar els perills i les fragilitats de l’actual sistema de comunicació d’abast

mundial (…) ” Com George Steiner, subratllem que cada llengua és un món i que

quan es perd una llengua és tot un món el que desapareix. Les llengües són el nucli de les cultures, un factor d’identitat, un instrument de comunicació. Per a l’exposició Veus és del tot central congratularse de la diversitat lingüística, entesa com un dels grans patrimonis de la humanitat. Però és obvi que celebrar sense més ni més la diversitat lingüística,com si no fos problemàtica o com si no estigués amenaçada, podria ser ingenu. L’exposició no participa del mite de Babel, que entén la

diversitat lingüística com un càstig diví, com una fórmula per aconseguir que els homes no s’entenguin entre ells. Però el mite de Babel existeix, i té algun fonament. La diversitat lingüística, que és una

riquesa, és també una incomoditat, una dificultat. Per tant, l’exposició també ha d’oferir els mecanismes perquè les llengües no esdevinguin fronteres aïllants entre les persones. Per fortuna, aquests mecanismes no són complicats”   Gràcies a un d’aquelles mecanismes, Internet, es pot continuar llegint aquest  article a http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm_forum/125-127cat.pdf  Ara, sembla una paradoxa.

Aquella exposició, el seu contingut, les reflexions que va generar, l’impuls de les persones que en van tenir cura, va ser l’embrió del projecte que després acabaria anomenant-se Linguamón-Casa de les Llengües. Havia de recollir  la idea de VEUS i les expectatives. I així va començar. Ha durat uns sis anys. La tasca que va encetar queda tallada en sec. Caldria continuar-la.  Les llengües –cadascuna d’elles, totes sense excepció- són móns sencers, massa valuosos perquè no els dediquem l'atenció que cal. El multilingüisme és riquesa i oportunitat. Una llengua mai va contra una altra, encara que –malauradament- per a determinades posicions ideològiques la llengua sigui una arma fàcil i acerada per confrontar. Allà ells i els que els segueixen.

Linguamón-Casa de les Llengües ja forma part del sac de les bones inicatives finiquitades quan hi ha canvis de govern. Més els d'uns que  els d'altres. Gràcies a Internet podem continuar tenint a l’abast algunes de les actuacions que van construir. http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/ca/index.jsp#)  De totes, i per raons personals i professionals, vull destacar-ne aquí una, de semblança senzilla, propera, feta des del cor i des del cap del conjunt de persones implicades –organitzadores i participants-,  representativa d’un model de societat i d’una manera de fer.  Veus del món a Barcelona, una important activitat  del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, del Cpnl, lligada als cursos de llengua catalana en què els alumnes provinents d’altres països, llengües i cultures, havien de descriure les seues sensacions quan van arribar a Barcelona.  L’any 2008 Linguamón-Casa de les Llengües i el CNL van complementar la publicació   amb un  àudio que recull les veus dels alumnes i la seua narració dita en català i en la seua llengua pròpia. Tot un regal.  Us el deixo.  

Podríem dir allò de In Memòriam...     http://www.veusdelmon.cat/linguamon.html